Bangla Desh viu ara mateix una greu divisió política després que, entre juliol i agost de 2024, la Revolta d’Estudiants i Poble provoqués la caiguda del govern autoritari de Sheikh Hasina, que havia ocupat el poder des del 2009. Actualment, el país es troba en mans d’un govern provisional encapçalat per l’economista i Nobel de la Pau Muhammad Yunus, que afronta fortes discrepàncies entre les formacions que li donen suport i els principals partits d’oposició sobre el calendari de les properes eleccions generals, decisives per al futur de la jove democràcia.
El moviment de 2024 va néixer com a protesta estudiantil contra un sistema de quotes manipulades per als càrrecs públics i s’estengué aviat, sumant més sectors socials i polítics, inclòs el Partit Nacionalista de Bangla Desh (BNP), el partit islamista Bangladesh Jamaat-e-Islami, legalitzat de nou el juny de 2025, i diverses formacions d’esquerra. Les demandes comunes eren posar punt final a polítiques considerades autoritàries i garantir unes institucions més transparents.
Després de la revolta, el nou executiu encapçalat per Yunus compta amb el suport del nou Partit Nacional Ciutadà (NCP), liderat per estudiants, i del Jamaat-e-Islami, i ha fixat el seu objectiu en l’aprovació de reformes profundes abans de cridar el país a les urnes. La data prevista d’eleccions, acordada finalment el 6 de juny de 2025, és l’abril de 2026, “per implementar reformes crucials” com la renovació del poder judicial, canvis en les forces de seguretat i a la Comissió Electoral. Aquesta posició vol “evitar un retorn a l’autoritarisme”, segons fonts de la direcció provisional.
En canvi, el Partit Nacionalista de Bangla Desh, clau durant la revolta i actualment favorit a les enquestes, insisteix a celebrar eleccions tan aviat com sigui possible, preferentment abans de desembre de 2025. Consideren que “l’estancament econòmic sota el govern no electe” i la manca de confiança institucional fan necessari un calendari més immediat i adverteixen, a més, de possibles dificultats climatològiques i religioses si se celebressen a l’abril del 2026.
La tensió entre aquests dos plantejaments ha provocat una situació política cada cop més tensa. Tant el NCP com Jamaat-e-Islami han condicionat la seva participació al procés electoral a la implementació prèvia de les reformes, mentre que el BNP accentua la pressió exhortant Yunus a avançar les eleccions. El propi Yunus reconeix la dificultat d’aquesta posició i, a finals de maig de 2025, va admetre frustració per la lentitud dels avenços i la seva possible dimissió, encara que el seu equip li va demanar que continués en el càrrec fins a la transició.
El context polític també s’ha fet visible en una campanya d’influència organitzada a xarxes socials, amb vídeos on simpatitzants i seguidors, especialment de l’òrbita Jamaat-e-Islami, animen Yunus a mantenir-se cinc anys més al poder. Segons alerten observadors, aquest relat a les xarxes “amplifica de manera acrítica una opinió populista en contra tant dels compromisos de Yunus amb la ciutadania bangladeshi com del mandat del govern transitori de preparar el país per a unes eleccions democràtiques”.
El BNP, per la seva banda, articula el seu relat de pressió des de la principal posició d’oposició. A mitjan juny, el seu màxim dirigent a l’exili, Tarique Rahman, es va reunir a Londres amb Yunus; després d’aquesta trobada, Yunus va obrir la porta a la possibilitat de celebrar eleccions el febrer de 2026. Veus destacades com la diputada Rumeen Farhana sostenen que “només Yunus i el partit estudiantil NCP estan en contra de celebrar eleccions”, posició que utilitzen per polaritzar el debat i qüestionar les intencions del govern provisional.
A data d’avui, la incertesa persisteix sobre la celebració de les eleccions i la concreció de les reformes, mentre la societat civil demana estabilitat i el consell assessor del govern provisional reclama unitat per culminar la transició democràtica. La forta divisió entre els partidaris de reformes prèvies i els qui exigeixen comicis imminentment deixa la situació política del país a l’espera d’acords conjunturals que permetin garantir, al més aviat possible, una nova etapa democràtica.