Syarhey Tsikhanouski, emblemàtic activista i ex-candidat presidencial a Bielorússia, ha estat posat en llibertat el 21 de juny de 2025, després de cinc anys reclòs. El règim d’Alyaksandr Lukaixenka, que governa el país, ha indultat Tsikhanouski i sis persones més, la majoria d’elles considerades presos polítics, a petició del president dels Estats Units i sota la pressió diplomàtica internacional que reclama un gir en la situació dels drets humans al país. Els alliberats han estat traslladats a Lituània, on reben atenció i suport.
Syarhey Tsikhanouski va ser detingut el maig de 2020 durant una recollida de signatures en suport a la candidatura de la seva esposa, Sviatlana Tsikhanouskaya. Aquesta darrera, que viu exiliada a Lituània i encapçala l’oposició bielorussa a l’estranger, va arribar a liderar les massives manifestacions que van seguir les presidencials del 2020, en què, segons observadors independents, va ser qui va obtenir el suport majoritari dels votants.
Juntament amb Tsikhanouski, han estat alliberats altres destacats presos polítics:
– Natallia Dulina, antiga professora associada de la Universitat Lingüística de Minsk, condemnada per participar en protestes i per suposada col·laboració amb activitats extremistes. – Ihar Karney, experiodista i bloguer, acusat de formar part d’un grup extremista. – Halina Krasnyanskaya, activista de la diàspora i ciutadana sueca, imputada per haver intentat, segons l’acusació, participar en hostilitats a l’estranger. – Kiryl Balakhonau, jove membre d’un grup opositor en línia, sentenciat per haver creat una organització extremista. – Akihiro Haevski-Hanada, activista anarquista, jutjat per diversos delictes vinculats a la protesta i a la dissidència. – Sergei Sheleg, empresari farmacèutic, empresonat per finançar activitats denominades “extremistes” pel règim i inclòs a la llista oficial de terroristes.
Franak Viačorka, conseller de Tsikhanouskaya, ha explicat que la diplomàcia estatunidenca ha resultat clau en l’operació d’alliberament. Segons les seves paraules: «Ha estat un procés continu. L’alliberament dels presos polítics és una reivindicació constant. Els nord-americans ho han impulsat diplomàticament i han actuat perquè nosaltres i altres del moviment democràtic els hi hem insistit.»
Tanmateix, tant Viačorka com la portaveu de Lukaixenka han deixat clar que la tria de les persones alliberades ha depès exclusivament de Minsk, que ha prioritzat aquells amb doble ciutadania o vincles amb l’estranger. Les autoritats han justificat l’indult per motius humanitaris i amb la finalitat de permetre una reunió familiar, segons la portaveu presidencial Natallia Eismont.
Malgrat l’èxit simbòlic de l’alliberament de Tsikhanouski, la resta de processos, com el tractament de la situació a Ucraïna o una possible apertura del règim, romanen en la incertesa. «Hem de continuar lluitant», ha conclòs Tsikhanouski. «Si esperàveu un senyal — aquest és el vostre.»