Avui, 24 de juny de 2025, es compleixen tres anys dels greus incidents que van sacsejar la frontera de Melilla, en què prop de 2.000 migrants subsaharians, principalment sudanesos, van intentar travessar la tanca de l’enclavament espanyol al nord d’Àfrica. Encara avui es desconeix el nombre exacte de morts d’aquell episodi, que va marcar profundament les polítiques migratòries d’Espanya, el Marroc i la Unió Europea.
Aquell divendres del 2022 va començar de manera ordinària a Melilla i va acabar convertint-se en un dia tràgic per la gran concentració de persones que van força el pas pel Barri Xinès. Segons informen diverses organitzacions independents com Border Forensics, Amnistia Internacional i Lighthouse Reports, la combinació de violència policial, l’ús extensiu de gasos lacrimògens i l’aixafament al pati fronterer, en un espai saturat de gent, va causar la mort de desenes de persones i la desaparició de moltes altres. Almenys 20 pots de gas lacrimogen haurien estat llançats per les forces marroquines en espais tancats, mentre que la Guàrdia Civil espanyola també va utilitzar gasos i bales de goma.
Testimonis directes van relatar escenes de pallisses brutals i aglomeracions mortals, amb supervivents que asseguren haver vist com s’agredia violentament els migrants fins a verificar la seva mort. “Van colpejar un home al cap per comprovar si era mort”, declarava un testimoni. Moltes víctimes van quedar sense assistència mèdica, amuntegades al pati fronterer.
Les autoritats del Marroc haurien enterrat gran part de les víctimes en fosses comunes anònimes a la rodalia del cementiri de Sidi Salem, a Nador, sense identificar-les ni expedir-ne certificats de defunció ni fer-ne autòpsies. Aquesta falta de transparència ha deixat a desenes de famílies sense informació sobre el destí dels seus éssers estimats, alimentant la sospita d’impunitat i encobriment.
Avui dia, no existeix cap recompte oficial de persones mortes ni dels desapareguts d’aquella jornada. Les dades oscil·len segons les fonts: Amnistia Internacional parla d’almenys 37 morts confirmades i 73 desapareguts; Caminando Fronteras eleva la xifra a 40 morts i 77 desapareguts, mentre que l’Associació Marroquina dels Drets Humans de Nador i Border Forensics n’identifiquen 27 morts i més de 70 desapareguts. Una coalició de 74 ONG va traslladar a les Nacions Unides la seva preocupació tot afirmant que “almenys 37 persones foren assassinades i més de 70 continuen sense haver estat localitzades”.
Per la seva part, el govern marroquí sosté que van morir 23 migrants i dos membres de la policia, a banda de 76 migrants i 140 agents ferits, una versió sostinguda pel Ministeri de l’Interior espanyol. Tanmateix, recerques impulsades per mitjans com El País, Lighthouse Reports, Le Monde, Der Spiegel i Enass, indiquen que almenys un migrant va morir a territori espanyol. Amnistia Internacional també denuncia que les forces espanyoles van executar 470 “expulsions en calent”, fent retornar per la força migrants al Marroc un cop ja havien entrat a la tanca.
Aquells que van sobreviure haurien estat expulsats a zones remotes del Marroc, segons Amnistia Internacional, tot i que se’n desconeix el parador. Alguns informes apunten que potser alguns migrants van intentar continuar el seu camí per altres vies, sense proves fiables d’aquest extrem.
Les autoritats espanyoles van obrir una investigació quatre dies després dels fets, però van arxivar el cas al desembre del mateix any per “absència d’indicis de criminalitat”. D’altra banda, la justícia marroquina va tancar la seva investigació el 24 de juny de 2024, defensant l’actuació de la gendarmeria i rebutjant cap responsabilitat per manca de proves.
Des d’aleshores, la frontera de Melilla ha vist reforçades les mesures de seguretat. No s’han produït intents d’assalt de dimensions semblants, tot i que 1.770 migrants han aconseguit saltar la tanca en episodis més petits durant els últims dos anys, i la via principal d’arribada ara és per mar.
La tragèdia de 2022 continua sense resposta ni reparació per a les famílies de les víctimes, amb les ferides encara obertes per la manca de veritat, de responsabilitat i de record institucional.