Un equip científic de la Universitat d’Edimburg ha aconseguit transformar ampolles de plàstic de tereftalat de polietilè (PET) en paracetamol a través de bactèries E. coli modificades, segons han publicat avui a la revista Nature Chemistry. Aquesta innovació proporciona una alternativa més sostenible a la fabricació de medicaments, ja que el procés no genera emissions de carboni, a diferència de les tècniques tradicionals que parteixen de derivats del petroli.
Actualment, el PET, molt present en envasos i ampolles, produeix més de 350 milions de tones de residus cada any i és una font important de contaminació. El paracetamol, per la seva banda, s’obté habitualment a partir del fenol, que es deriva dels combustibles fòssils, contribuint així a l’augment de les emissions que agreugen el canvi climàtic.
Els investigadors de la universitat escocesa han modificat genèticament bactèries E. coli per tal que transformin l’àcid tereftàlic, una molècula obtinguda del plàstic PET, directament en el principi actiu del paracetamol. El procés, similar a una fermentació, es va dur a terme amb residus industrials de PET i va obtenir resultats en menys de 24 hores, treballant a temperatura ambient i minimitzant les emissions de carboni.
Amb la combinació d’enzims provinents de microbis del sòl i de fongs, l’equip ha aconseguit un rendiment de fins al 92% en la conversió del plàstic al fàrmac. Stephen Wallace, autor principal del treball, assenyala: «Vam descobrir que una reacció química utilitzada a la indústria des de fa més de 100 anys —el reordenament de Lossen— es pot produir dins les bactèries vives». Wallace també destaca: «És un exemple de com la biologia i la química poden treballar plegades per resoldre alguns dels nostres grans reptes, com ara reduir la contaminació i fabricar medicaments de forma més sostenible».
Encara que la tècnica només s’ha aplicat al laboratori i caldrà més recerca per produir-ne a escala comercial, els investigadors consideren que aquest avenç obre la porta a l’obtenció de medicaments sense dependència de derivats fòssils. Wallace recorda que, perquè el paracetamol produït d’aquesta manera es pugui utilitzar com a medicament, «s’hauria de sotmetre a proves de seguretat estrictes i a l’aprovació de les autoritats reguladores. És un procés llarg, i amb motiu. Però aquest treball posa les bases del que algun dia podria ser una manera més neta i sostenible de produir medicaments».
Referència: Stephen Wallace et al. “A biocompatible Lossen rearrangement in Escherichia coli”. Nature Chemistry, 2025.