Un grup de científics, liderats per Enrico Congiu de l’Observatori Europeu Austral (ESO), ha presentat avui la imatge més detallada de la galàxia de l’Escultor (NGC 253), una fita aconseguida mitjançant l’instrument MUSE instal·lat al Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, després de més de cinquanta hores d’observació. L’objectiu era aprofundir en la comprensió de l’estructura interna i els processos bàsics que sostenen aquesta galàxia propera, situada a 11 milions d’anys llum de distància.
L’equip ha aconseguit una resolució extraordinària, agrupant milers de colors en cadascun dels punts de la imatge. Aquesta multiplicitat cromàtica ha permès als investigadors estudiar la vida de les estrelles, el gas i la pols que conformen la galàxia de l’Escultor. Segons Congiu, “Les galàxies són sistemes increïblement complexos que encara intentem entendre”.
El treball ha requerit més de 100 exposicions per cobrir completament àrees de fins a 65.000 anys llum d’ample dins la galàxia. Kathryn Krecke, coautora de la recerca i investigadora a la Universitat de Heidelberg, destaca el potencial del mapa obtingut: “Podem acostar-nos a regions individuals on es formen estrelles gairebé a escala d’estrelles individuals, però també podem allunyar-nos per estudiar la galàxia en conjunt”.
Les anàlisis inicials d’aquesta imatge han fet possible localitzar unes 500 nebuloses planetàries, és a dir, zones on el gas i la pols són romanents d’estrelles com el Sol. Segons Fabian Scheuermann, coautor i doctorand en astronomia, aquesta xifra resulta molt superior a la de la majoria de galàxies fora del nostre veïnat pròxim, que habitualment no superen el centenar de deteccions. Adam Leroy, de la Universitat Estatal d’Ohio, en remarca la rellevància: “Trobar nebuloses planetàries ens permet verificar la distància a la galàxia, una informació crítica de la qual depenen la resta d’estudis sobre la galàxia”.
Amb aquesta nova eina, la recerca sobre la galàxia de l’Escultor pot avançar en l’estudi de la circulació del gas, els canvis en la seva composició i la formació d’estrelles. “Com pot ser que processos tan petits tinguin un impacte tan gran en una galàxia que és milers de vegades més gran: això continua sent un misteri”, conclou Congiu.
Referència: E. Congiu et al. “The MUSE view of the Sculptor galaxy: survey overview and the planetary nebulae luminosity function”. Astronomy & Astrophysics (2025).