El 2 de juny de 2025, Sana Yousaf, creadora digital pakistanesa de 17 anys, va ser assassinada a la seva llar d’Islamabad. L’agressor, que duia mesos assetjant-la i que no acceptava el seu rebuig, presumptament va decidir posar fi a la seva vida per la seva visibilitat a les xarxes i la valentia d’expressar-se. El crim ha commocionat la societat pakistanesa i ha originat protestes i demandes de justícia, amb l’etiqueta #JusticiaPerSanaYousaf estesa a les xarxes socials.
Sana Yousaf s’havia convertit en una figura de referència per moltes noies pakistaneses, amb una comunitat de 800.000 seguidors a TikTok i gairebé mig milió a Instagram. Compartia amb orgull la cultura i el patrimoni, parlava sobre educació i transmetia un missatge d’empoderament en un context digital tradicionalment hostil cap a les dones. Per aquesta exposició, la Sana es va convertir en objectiu: “El sol fet de ser visible va ser suficient perquè un home pensés que tenia dret a posar fi a la seva vida.”
El cas de Sana Yousaf se suma a una llarga llista de víctimes d’assassinats d’honor al Pakistan i a la diàspora. El 2016, Qandeel Baloch, estrella de les xarxes socials, va morir a mans del seu germà per motius similars. Segons la Comissió de Drets Humans del Pakistan, l’any 2021 es van registrar més de 470 assassinats d’aquest tipus, mentre que ONG i activistes xifren la realitat en gairebé un miler de casos anuals. També el 2021, Saman Abbas, jove italo-pakistanesa, va ser assassinada per la seva família a Itàlia per rebutjar un matrimoni concertat. El seu cas va acabar el 2024 amb la condemna a cadena perpètua dels pares. A més, el mateix any, Noor Mukadam, filla d’una família diplomàtica, va ser brutalment assassinada; tot i la pressió social, encara es tem que la condemna pugui ser revocada.
Les expressions de misogínia i control es mantenen vives més enllà de l’àmbit criminal. L’abril de 2025, a Lahore, una dona que practicava ioga en un parc va haver d’abandonar-lo després que un home la denunciés. El vigilant li va donar la raó. Aquesta hostilitat quotidiana, segons denuncia l’autora de l’article original, transmet el missatge que la presència de les dones a l’espai públic és una amenaça: “El missatge és clar: la vida d’una dona només té valor si és invisible, obedient i silenciosa.”
Els atacs amb àcid, les denúncies d’assetjament i la discriminació sistemàtica persisteixen i “trinxen”, però ja no sorprenen. Activistes i famílies lamenten que, en la majoria dels casos, la justícia arriba tard o ni tan sols arriba. El dolor i l’indignació social creixen, però encara són moltes les víctimes silenciades, mentre els assassinats d’honor i l’opressió de les dones continuen presents arreu del país i de la comunitat pakistanesa a l’estranger.
La cruesa de la mort de Sana Yousaf ha tornat a posar de manifest la urgència d’abordar les causes de fons d’aquesta violència, no només a través de protestes i campanyes, sinó també afrontant les arrels culturals de la discriminació i el patriarcat. Un dels missatges clau que s’ha volgut transmetre és que Sana Yousaf sigui recordada més per la seva vida i el seu coratge d’ocupar espai i expressar la seva veritat, que no pas per la manera tràgica com va morir.