Aquest 15 de juny s’han complert 200 dies consecutius de protestes a Geòrgia, després que el partit governant, Somni Georgià, suspendís al novembre de 2024 les negociacions d’adhesió a la Unió Europea. La commemoració d’aquesta fita s’ha traduït en una nova onada de manifestacions arreu del país, on milers de persones han sortit al carrer per demanar l’alliberament dels detinguts, la repetició de les eleccions d’octubre de 2024 i la dimissió del govern, que, lluny de respondre a les reclamacions, ha incrementat la repressió amb nous canvis legals i l’enduriment de les mesures punitives.
Entre els darrers arrestats destaca Nika Gvaramia, cap del partit opositor Ahali, empresonat preventivament des del 13 de juny després de boicotejar una comissió parlamentària creada per investigar els governs anteriors. En els darrers mesos, altres destacats líders de l’oposició també han estat detinguts per motius similars.
Els judicis continuen afectant manifestants. Recentment, Mate Devidze, jove de 21 anys, ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó per haver agredit suposadament la policia durant una manifestació el novembre de 2024, encara que la defensa indica que només va utilitzar un cartell de paper. Arran de la sentència, l’expresidenta Salome Zourabichvili va afirmar: “Un país sense justícia no és cap país; no és cap estat. Tothom pagarà les conseqüències, avui o demà.” Zourabichvili també ha estat multada per actes de protesta.
D’acord amb organitzacions pels drets humans, des de l’inici de les mobilitzacions, centenars de manifestants s’han enfrontat a arrestos i persecució a internet, incloent-hi sancions per haver “insultat” diputats del govern a les xarxes socials.
Alhora, el parlament ha recuperat i aprovat una polèmica Llei sobre Transparència de la Influència Estrangera, que obliga mitjans i ONG que reben més del 20% del finançament de l’exterior a registrar-se com a “agents estrangers”. El govern, per pressionar aquestes organitzacions, ha referenciat la llei FARA dels Estats Units i ha ampliat la definició d’”agent estranger” i les sancions associades. Ara, l’incompliment pot comportar penes de fins a cinc anys de presó o multes de 10.000 laris.
El marc legal per reprimir la dissidència s’ha endurit de manera significativa amb l’augment de les multes i dels períodes de detenció per delictes vinculats amb les protestes i l’ampliació dels poders policials. El govern prohibeix el rostre cobert en concentracions, limita les manifestacions en espais tancats i ha augmentat les sancions per bloquejar vies públiques.
També s’ha reformat el codi penal perquè les amenaces o agressions dirigides a funcionaris públics es considerin infraccions administratives, inclòs l’”insult” a representants durant la seva tasca.
D’altra banda, noves esmenes a finals de 2024 han debilitat la seguretat laboral dels funcionaris públics, facilitant acomiadaments massius. L’informe fet públic per Transparency International Georgia revela que molts dels acomiadats donaven suport actiu a la integració europea.
El govern ha revocat l’obligació de participació de la societat civil en processos de presa de decisions públiques, i ha introduït restriccions als ajuts estrangers a ONG: a partir de juny, fins i tot l’assistència tècnica o formativa ha de ser autoritzada.
En la mateixa línia, Somni Georgià ha eliminat les quotes de gènere a les eleccions i, conjuntament amb el partit Poder Popular, ha aprovat lleis que suprimeixen dels textos oficials els conceptes de “gènere” i “igualtat de gènere”. També han reforçat la legislació anti-LGBTQ+: es prohibeixen les cirurgies de reassignació, el reconeixement legal del gènere i el matrimoni igualitari, a més d’ampliar la censura i prohibir l’adopció per parelles del mateix sexe. A més, el 17 de maig s’ha instaurat una nova diada per celebrar “la santedat familiar i el respecte als pares”.
El sistema electoral ha patit canvis que redueixen el control de l’oposició sobre la supervisió electoral, mentre que el Tribunal Constitucional pot ara vetar partits que “repeteixin substancialment” la feina d’altres formacions existents.
El govern ha modificat la llei de radiodifusió per controlar els estàndards de continguts i posar fi al finançament estranger dels mitjans audiovisuals, afegint-hi ara la intenció d’imposar restriccions als mitjans digitals. Paral·lelament, ha emprès accions legals contra cadenes de televisió crítiques acusant-les d’usar termes com “parlament il·legítim”.
Organitzacions com Transparency International denuncien que aquestes mesures “són un intent directe d’imposar censura i constitueixen un moviment clar i perillós per intimidar mitjans crítics i reprimir el periodisme independent.”
Tots aquests canvis han fet caure Geòrgia en els principals rànquings de llibertat i democràcia (segons Reporters Sense Fronteres, el Consell d’Europa, V-Dem i Amnistia Internacional), que coincideixen a assenyalar un greu retrocés en drets, repressió de la dissidència, augment de la censura, obstacles a la societat civil i una consolidació autoritària creixent del partit governant.