Durant els últims anys, El Salvador ha viscut un increment imparable en el cost dels immobles, que està deixant fora de joc la majoria de residents locals. Aquesta pujada de preus s’explica per la millora de la seguretat al país, que ha atret una allau d’inversions tant internes com estrangeres, afectant totes les regions, especialment les més demandades per turistes i inversors.
Avui, el valor mitjà d’una casa en una zona de classe mitjana a les afores de San Salvador oscil·la entre 175.000 i 250.000 dòlars, mentre que a ciutats més petites com Sensuntepeque els habitatges es venen per quantitats que van de 60.000 fins a 150.000 dòlars. Aquesta situació ha canviat dràsticament al llarg del darrer lustre, ja que fa tan sols cinc anys els pisos i cases de Sensuntepeque eren gairebé un 40% més barats. La pujada de preus, doncs, ha allunyat la possibilitat d’accedir a una llar pròpia per a bona part de la població.
L’agent immobiliària Vilma Guerrero confirma el creixement generalitzat dels preus arreu del territori salvadorenc, fenomen impulsat per la “creixent confiança en l’estabilitat econòmica i la seguretat a llarg termini” que ha seduït tant compradors nacionals com internacionals. Zones costaneres i d’interès turístic, com El Zonte o El Tunco, han vist multiplicat el preu de les propietats fins a cinc vegades.
També influeix en aquesta espiral l’augment de la inversió per part de la diàspora salvadorenca —prop de 2,5 milions d’expatriats només als Estats Units— que ara tornaria a tenir confiança per apostar pel mercat immobiliari del seu país d’origen, quan abans molts en fugien. Els nous inversors en Bitcoin, atrets pel paper pioner d’El Salvador en l’economia digital, també han posat els ulls sobre les àrees costaneres des de 2021, fet que ha provocat una escalada de preus encara més acusada en aquestes localitzacions.
Les autoritats han destinat recursos a modernitzar infraestructures estratègiques com el centre històric de San Salvador i les zones litorals dins del pla Surf City, així com la regió oriental, on estan en marxa l’aeroport del Pacífic i l’Autopista Gerardo Barrios. Tot i que aquestes actuacions persegueixen la dinamització econòmica i el desenvolupament, han suposat una revalorització immediata del sòl i dels habitatges, sense beneficis directes per a la majoria de ciutadans. “Els preus en punts clau de la costa s’han disparat a més del 200 %”, afirmen els agents immobiliaris.
Per a la població local, la realitat és cada cop més dura: els salaris baixos i la manca d’accés a finançament adequat fan que menys salvadorencs puguin comprar un habitatge. El 70 % treballa en el sector informal i, per tant, queda exclòs de la majoria d’opcions hiptecàries convencionals, reservades només a aquells que poden acreditar contractes laborals estables i ingressos suficients. “La majoria dels salvadorencs no guanya prou per complir aquests criteris”, recull l’informe.
La gran majoria de les noves promocions immobiliàries es destina a compradors amb poder adquisitiu alt, fet que minva encara més l’oferta per als qui tenen ingressos baixos o mitjans. Així, la població local es veu obligada a continuar vivint de lloguer, sense opcions reals de compra.
Davant d’aquest panorama, l’opinió pública mostra divisions: alguns veuen en la revalorització de la propietat “progrés i oportunitats d’inversió”, mentre d’altres denuncien que només beneficia les classes benestants i inversors forans, marginant els residents habituals i les seves famílies. El contrast de percepcions posa de manifest la complexitat d’una transformació que, si bé impulsa l’economia, també dificulta el dret a l’habitatge per a bona part dels salvadorencs.