L’entrada en vigor d’un nou aranzel de fins al 3.521% als Estats Units contra les importacions de panells solars provinents de Vietnam, Malàisia, Cambodja i Tailàndia —previst per a juny de 2025, però ja decidit l’abril passat— està produint un gir en la indústria solar xinesa, que busca nous enclavaments a Indonèsia per mantenir la seva competitivitat global. Aquesta mesura protectionista, que respon a denúncies d’exportació a preus injustament baixos, pretén blindar el mercat nacional nord-americà i té conseqüències directes sobre la configuració de la producció solar mundial.
La pugna comercial entre la Xina i els Estats Units per la indústria de l’energia solar és antiga; ja el 2012, Washington va imposar aranzels a productes xinesos davant la sospita de subsidis injustos. Per evitar les barreres tarifàries, els fabricants xinesos van desplegar-se al sud-est asiàtic, convertint països com Malàisia, Vietnam, Cambodja i Tailàndia en potents centres logístics des dels quals exporten el 20% dels panells solars que es venen al món —el 80% dels quals anaven el 2024 directament als EUA. Ara, però, la Xina dirigeix l’atenció cap a Indonèsia, un mercat emergent amb gran potencial, com apunta Yana Hryshko, experta de Wood Mackenzie: “Entre tots els països del sud-est asiàtic, Indonèsia és l’opció ideal, ja que és un mercat solar molt prometedor. Per exemple, té un gran potencial per a la solar flotant al mar, i a més és un país extens amb espai suficient per instal·lar projectes solars terrestres.”
L’aterratge és notori: en només divuit mesos, Indonèsia i Laos han estrenat almenys quatre grans projectes solars promoguts per empreses xineses, amb dos més en fase d’execució. Multinacionals com Thornova Solar, Trina Solar, New East Solar i China Lesso Group han fet públics plans d’ampliació de la seva producció a l’arxipèlag, aprofitant els baixos costos i la ubicació estratègica.
L’aposta xinesa inclou el desenvolupament del rècord solar flotant de Cirata a Java Occidental —construït pel gegant Power Construction Corporation of China dins la Iniciativa de la Franja i la Ruta— i projectes nous com la planta flotant de 60 MW de Saguling, liderada per China Gezhouba Group Co. També, la companyia estatal Pertamina New and Renewable Energy negocia amb una empresa xinesa la creació d’una fàbrica de panells solars a Karawang, Java Occidental. Durant el 2024, es tenen comptabilitzades 22 empreses xineses del sector solar invertint en 30 projectes a 18 països, dos d’ells a Indonèsia.
Tot i el dinamisme, el teixit empresarial xinès s’enfronta a obstacles: segons Gu Xincen (Greenpeace), accedeix amb dificultat a capitals internacionals i pateix per competir amb rivals que obtenen finançament barat i préstecs a llarg termini. “Les empreses xineses haurien d’aprendre dels seus homòlegs internacionals i aprofitar els fons de bancs i institucions de fora per accelerar el desenvolupament.”
La transició energètica a Indonèsia és urgent i complexa. L’economia depèn encara fortament del carbó, tot i que el president Prabowo Subianto es va comprometre el 2024 a abandonar-lo en quinze anys i construir 75 GW d’energies renovables abans de 2040. L’impacte de la contaminació és greu: la central de Suralaya causa, d’acord amb el Centre de Recerca en Energia i Aire Net, prop de 1.470 morts anuals i pèrdues sanitàries de més de 870 milions de dòlars. El dany ambiental i sobre la salut afegeix pressió perquè s’imposi la solar, més saludable i neta.
No obstant això, la inversió en renovables al país es manté estancada en els últims set anys, sense superar els 1.500 milions de dòlars el 2023, i la inversió xinesa es dirigeix en gran part encara al sector fòssil. Només el 13,1% de l’energia consumida prové de fonts netes. Entre altres traves, s’hi troben la dependència fiscal de l’empresa estatal PLN, aranzels baixos a la solar o processos de licitació lents i poc transparents, segons alerta Mutya Yustika (IEEFA).
Amb un potencial solar estimat en 3.294 GW, Indonèsia només disposa avui de 140 MW instal·lats a cobertes, quedant per sota dels objectius marcats pel govern (que preveu, el 2025, arribar als 3,61 GW a cobertes, 26,65 GW de solar flotant i 4,68 GW d’instal·lació a gran escala pel 2030).
Els darrers cinc anys, tanmateix, la demanda de solar comercial ha augmentat un 160%, segons Erlangga Bayu, de l’Associació d’Instal·ladors de Solar a Coberta d’Indonèsia, tot i que el cost segueix sent alt per la majoria d’usuaris particulars. “Els panells solars encara no són populars. No n’acabo d’estar convençuda pel seu benefici ambiental ni pel preu”, reconeix Lani Diana, resident de Banten.
Erlangga considera que la inversió xinesa pot fer créixer el mercat: “Amb panells fabricats a Indonèsia, el preu també es reduirà logísticament respecte als d’importació xinesa, i quan alguna cosa és econòmica, l’efecte multiplicador és major demanda.”
Yang Muyi, d’Ember, veu amb optimisme el paper de la Xina: la seva hegemonia en la cadena de subministrament solar (90% en components clau) pot accelerar l’aspiració renovable del país, tot i el dubte sobre el volum de tecnologia transferit. Els experts, però, adverteixen que els EUA podrien imposar nous aranzels si Indonèsia creix massa ràpid en exportació, i alerten també del risc ambiental si la indústria s’instal·la en àrees sensibles. “Els problemes s’agreujaran si les fàbriques expulsen ecosistemes ecològicament importants, com hàbitats protegits o zones de captació d’aigua”, avisa Fanny Tri Jambore, de Wahana Lingkungan Hidup Indonesia.