El govern de la República de Guinea, estat africà ric en bauxita, diamants i altres minerals, ha accelerat la retirada de permisos a diverses empreses mineres els últims mesos. Aquesta iniciativa respon a preocupacions sobre la manca de transparència i el compliment insuficient de les obligacions ambientals i socials de les companyies que operen al país, governat per una junta militar des del 2021 i classificat actualment com a país de renda mitjana-baixa. L’acció pretén “netejar el registre de propietat minera eliminant les empreses que no respecten els seus compromisos”, segons va explicar Amadou Bah, director executiu de l’ONG Action Mines Guinée.
En conversa amb Global Voices, Bah va posar èmfasi en les mancances de la regulació vigent: “Disposem d’un codi miner i d’un codi de medi ambient, amb institucions que a vegades tenen dificultats per exercir amb eficàcia les seves funcions”. L’activitat minera és essencial per a l’economia guineana, ja que representa el 78% de les exportacions, el 32% dels ingressos estatals i al voltant del 22% del producte interior brut.
Malgrat la importància estratègica del sector, Guinea no reserva punts mínims d’explotació a empreses locals. El codi miner només contempla alguns percentatges a nivell de contractació i participació d’empreses guineanes, però l’aplicació real resulta limitada. Sovint, la falta d’experiència tècnica local dificulta la participació efectiva de les empreses autòctones.
La revisió dels títols miners ve provocada per la “laxitud durant l’atorgament de permisos”, que ha ocasionat concessions sense prou garanties que ara han de ser revocades, ja que “l’avaluació prèvia de les condicions no fou prou rigorosa”. Bah reclama una reforma del sistema d’atorgament de permisos, amb criteris més estrictes i transparents.
A més de la retirada de permisos, la societat civil exigeix mesures per evitar conflictes d’interessos, com la implementació d’una llei sobre la propietat efectiva de les empreses, per impedir que persones polítiques o properes al poder obtinguin concessions miners. Tot i els esforços d’ONGs com Action Mines Guinée, el govern s’ha resistit fins ara a aprovar aquest marc legal.
D’altres preocupacions recauen sobre la presència rellevant de companyies xineses, russes, nord-americanes, canadenques, angleses, australianes i d’altres països. Bah alerta que, en el cas particular de les empreses xineses, “acostumen a tenir relacions amb l’estament polític dels diferents països” i solen ser poc transparents i comunicatives amb la societat civil i els mitjans locals. “No disposen de normes ambientals o de drets humans” i, sense un control estricte, incideixen negativament sobre el territori i les comunitats.
Aquesta falta de regulació també afecta directament la població. Segons Bah, es produeixen “contaminació i expropiacions amb compensacions insuficients”, perquè “Guinea encara no disposa d’una normativa nacional vinculant sobre la compensació i el trasllat de població”. Fins ara, cada empresa imposa els seus propis criteris, sovint vulnerant els drets legítims de les comunitats.
Entre les possibles solucions, Bah proposa reforçar la capacitat de seguiment de l’Agència Guineana d’Avaluació Ambiental i dotar-la de poder per sancionar amb més fermesa les empreses que incompleixin la legislació. També demana ampliar els espais de diàleg i transparència, tant entre el govern i la societat civil com entre les empreses i les comunitats locals, així com l’aprovació d’un marc legal clar i efectiu sobre compensacions i reubicacions.