Des del gener de 2025, la ciutat de Goma, a l’est de la República Democràtica del Congo, viu immersa en una situació d’inseguretat i col·lapse a causa de l’ocupació per part del grup armat M23. Aquests fets han provocat un fort augment de la incertesa i el temor entre la població. La pressió dels rebels, els atacs nocturns i la desintegració de les institucions han fet que la ciutadania perdi les referències de seguretat i normalitat.
Els carrers de Goma, habitualment animats, ara resten deserts després de les set del vespre. L’ambient de por ha canviat del tot la vida al barri de Birere, on, segons Jean-Paul Sengemoja (nom fictici), “Aquesta situació ha desestabilitzat totes les nostres activitats. Hem perdut amics, béns i ens han saquejat els negocis. És el pitjor malson.” El comerç s’ha enfonsat: els ingressos dels botiguers han caigut de 2.000-5.000 a 300-500 dòlars americans al dia.
El control de l’M23 va arribar acompanyat de promeses de normalitat, però la realitat és ben diferent. Els hotels i els bars han tancat o funcionen a mig gas. Durant el dia hi ha activitat, però l’arribada de la nit paralitza la ciutat. Els habitants relaten una por inexplicable i constant, així com un degoteig de cossos sense vida als carrers a trenc d’alba. El bandolerisme armat i l’absència de jutges o policia augmenten la desconfiança absoluta de la població.
La presència de militars reforça aquest ambient hostil, especialment entre els joves. John Alimasi, de 18 anys, explica haver escapat d’un intent de reclutament forçat: “Quan veig un tot terreny militar, em sento malament. Sempre tinc por i em sento com un estranger al meu propi país.”
L’ofegament econòmic fa més dura la crisi. Els bancs han tancat, dificultant l’accés als estalvis. Un treballador d’una ONG lamenta: “Morirem de fam tot i tenir diners ingressats en bancs i cooperatives. Ja ni tan sols podem accedir a atenció mèdica per manca de diners. L’automedicació s’ha imposat a casa nostra. Tot ha canviat. El preu dels béns ha esdevingut exorbitant.”
El sector dels taxis-moto i el transport amb chukudus es troba en davallada. Jonas, conductor d’un chukudu, diu: “Avui amb prou feines guanyo de 2.000 a 5.000 francs congolesos (0,68 o 1,70 dòlars americans).”
A la ciutat, la por frena fins i tot la llibertat d’expressió. Safi, venedora al mercat, declara: “Ara tinc por fins i tot dels missatges a les xarxes socials. No es perd res si un calla.”
Els efectes psicològics són greus. Degut a la inseguretat permanent, moltes persones pateixen insomni o ansietat. La Mwasi, una venedora del barri de Kyeshero, explica: “Ja no puc dormir. Fins i tot al llit, sempre penso en hipotètics atacs.” Especialistes mèdics adverteixen que proliferen els trastorns posttraumàtics i la depressió, també entre infants. El neuropsiquiatre Jean-Marie Vianney Basabose explica: “Tot el que ha viscut la població de Goma ha tingut repercussió psicològica. Molta gent té trastorns posttraumàtics, i també s’hi detecten casos de depressió, sobretot entre infants.”
Segons el Comitè Internacional de la Creu Roja, més de 1.400 persones, majoritàriament civils, han perdut la vida a Goma durant els mesos de 2025. Aquesta xifra multiplica per deu la dels morts de l’any anterior. La descomposició social ha separat moltes famílies, i la comunicació amb desapareguts s’ha tornat gairebé impossible.
Malgrat els esforços diplomàtics, la pau no ha tornat a la ciutat. Els ciutadans de Goma intenten resistir, tot i la precarietat, enmig d’una crisi humana profunda.