La genetista nord-americana Mary-Claire King ha estat guardonada per la Fundació Princesa d’Astúries amb el Premi d’Investigació Científica i Tècnica de 2025. El jurat, que ha anunciat la decisió aquesta setmana a Oviedo, ha reconegut King per les seves contribucions cabdals a la genètica humana i la seva implicació social, en una cerimònia que se celebrarà l’octubre vinent a la capital asturiana. L’investigador Peter Greenberg, guanyador del premi el 2023, l’ha proposada amb el suport de Gene E. Robinson de la Universitat d’Illinois (EUA).
Nascuda a Chicago el 1946, Mary-Claire King es va graduar en Matemàtiques pel Carleton College i es va doctorar en Genètica a la Universitat de Berkeley sota la direcció d’Allan Wilson. El 1995 es va incorporar a la Universitat de Washington i al Fred Hutchinson Cancer Center, institució on continua el seu treball.
King ha estat una pionera en àmbits tan diversos com la genètica del càncer, l’estudi de l’evolució i la defensa dels drets humans. El 1990 va identificar el gen BRCA1, fonamental en certs càncers de mama i d’ovari, “fet que va transformar la comprensió genètica de la malaltia”. Prèviament, la seva recerca sobre la biologia evolutiva havia establert la similitud genètica de gairebé el 99 % entre humans i ximpanzés. Així mateix, va influir en el canvi d’enfocament en la investigació de malalties com la fibrosi quística o la malaltia de Huntington, introduint la perspectiva genètica en aquests camps.
Més enllà de la genètica mèdica, King ha destacat pel seu compromís amb els drets humans. Amb les Àvies de Plaça de Maig, va desenvolupar una metodologia genètica pionera: “l’índex d’avialitat, una eina genètica clau per identificar fills de desapareguts a l’Argentina i reunir almenys 138 famílies”. Aquesta eina ha estat fonamental per a la creació del Banc Nacional de Dades Genètiques d’Argentina i la identificació de fills de desapareguts durant la dictadura.
En els darrers anys, la recerca de King ha aportat nous coneixements a l’estudi de l’esquizofrènia, relacionant mutacions genètiques amb el desenvolupament de la malaltia. L’aplicació de l’anàlisi genòmica ha permès avançar en la comprensió de les causes i possibles tractaments.
La seva trajectòria científica està avalada per 349 articles, més de 48.000 cites i un índex h de 106, segons la base de dades Scopus. King gaudeix de reconeixement internacional: ha rebut el doctorat honoris causa de més de vint universitats i forma part d’entitats com l’Acadèmia Nacional de Medicina i l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA. També ha estat presidenta de la Societat Estadounidenca de Genètica Humana i ha col·laborat amb organismes internacionals com l’OMS.
Entre els seus nombrosos premis destaquen la Medalla de la Universitat de Califòrnia, el Premi Dones i Ciència de l’Institut Weizmann, el Lasker-Koshland d’Investigació Mèdica, la Medalla Nacional de Ciències dels EUA, el Premi Shaw en Ciències de la Vida i Medicina, la Medalla Mendel, el Gairdner Internacional i la Public Welfare Medal de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA.
El jurat ha estat presidit per Pedro Miguel Echenique i compost per destacats membres de la ciència i la divulgació, com Juan Luis Arsuaga, Rosa Menéndez, Ginés Morata o Manuel Toharia, qui ha exercit de secretari. El premi està dotat amb una escultura de Joan Miró, un diploma, una insígnia i 50.000 euros.