Tres joves d’Egipte, Mohamed El-Bayar, Noha Mahmoud Aref i Thoraya Gamal, transformen els ponts culturals amb Corea del Sud en una realitat palpable a l’Egipte actual, seguint la consolidació creixent de la cultura coreana arreu del món araboparlant. Des de la universitat, passant per la traducció, fins a la cuina i les xarxes socials, aquests joves han traslladat la seva passió pel país asiàtic a projectes que teixeixen relacions duradores i bidireccionals entre les dues cultures.
A Mansura, a la governació de Dakahlia, Mohamed El-Bayar es va allunyar de la seva trajectòria familiar en el sector tèxtil per apostar pel seu interès per les llengües i les cultures estrangeres. “La meva passió per Corea va començar amb el comerç”, explica El-Bayar, que es va inscriure al programa de llengua coreana de la Facultat d’Al-Alsun de la Universitat d’Aswan. El seu compromís amb l’aprenentatge li va permetre gaudir d’una estada immersiva a Corea del Sud, on va treballar d’intèrpret a actes de gran nivell i va posar a prova la seva capacitat de transmetre la cultura més enllà de les paraules: “La traducció no només són paraules. Es tracta de transmetre emoció i cultura”.
Els estudis de llengua coreana a Egipte van començar el 2005, quan la Universitat d’Ain Shams, amb el suport de l’ambaixada coreana, la Korea Foundation i KOICA, va inaugurar el primer departament d’aquestes característiques al món àrab. El creixement sostingut de les relacions diplomàtiques entre Egipte i Corea del Sud, establertes el 1995, ha facilitat la consolidació d’iniciatives d’intercanvi i col·laboració.
Thoraya Gamal, criada entre les aromes del Caire antic, va descobrir la cuina coreana atretes pels drames i la música del país asiàtic, que arribaven cada cop més a les pantalles egípcies i a internet. La curiositat per nous llenguatges culinàries la va portar a fundar un restaurant coreà al centre del Caire, on ofereix plats emblemàtics com el kimbap o el tteokbokki, projecta sèries coreanes i crea un ambient que permet als clients sentir-se immersos a Corea, fins i tot provant-se el vestit tradicional, l’hanbok. “A dins, projectem drames coreans estimats com Goblin, Sonata d’Hivern, Weak Hero Class 1, 2, i produccions protagonitzades per Gong Yoo, que té un lloc especial en el meu cor”, diu Gamal.
La difusió de la cultura coreana a Egipte, especialment a partir dels anys 2010, es va veure afavorida per les plataformes digitals com Netflix i YouTube, així com per comunitats de fans a les xarxes socials. El fenomen s’ha popularitzat especialment entre els joves i els estudiants universitaris, seduïts pel dinamisme dels continguts coreans i la facilitat d’accés en línia.
El cas de Noha Mahmoud representa una nova generació d’estudiants que han convertit la fascinació inicial pels drames coreans en un enfocament acadèmic i professional. No havent pogut accedir als estudis d’enginyeria, Mahmoud va trobar en el departament de llengua coreana d’Al-Alsun una “finestra a un nou món”. L’interès per “una humanitat única i problemàtiques socials que tenien paral·lels amb la realitat àrab” la va portar a excel·lir en els estudis i ser escollida com una de les 15 ambaixadores digitals en un intercanvi amb Corea del Sud. Tot i les dificultats de la pandèmia, va aprofitar beques i programes internacionals per aprofundir el coneixement de la cultura i la llengua coreanes.
Amb la creació, el 2014, del Centre Cultural Coreà al Caire, l’interès pel país asiàtic ha crescut encara més, amb cursos i activitats adreçades als apassionats de la cultura coreana. Mahmoud, per la seva banda, manté una presència activa a TikTok, Instagram i Facebook, on divulga continguts lingüístics a desenes de milers de seguidors joves.
A través de l’educació, la restauració i la comunicació digital, aquests joves egipcis exemplifiquen fins a quin punt la passió local per la cultura coreana s’ha consolidat, creant nous espais de trobada i comprensió entre els dos països.