Un estudi internacional dut a terme entre 2017 i 2023 a onze reserves del Greater Kruger, a Sud-àfrica, ha trobat que tallar preventivament els banys dels rinoceronts redueix la caça furtiva d’aquests animals fins a un 78%. Aquesta estratègia s’ha mostrat més efectiva que altres mesures tradicionals per combatre una de les principals amenaces dels rinoceronts, espècie perseguida per la seva banya, objecte de gran demanda, sobretot a l’Àsia.
Els investigadors, entre ells Tim Kuiper de la Universitat Nelson Mandela, han publicat els resultats a la revista Science. El treball s’ha basat en l’anàlisi de gairebé 2.000 casos de caça furtiva —que impliquen entorn del 6,5% de la població anual d’aquests animals— i en la inversió de 74 milions de dòlars en mesures de protecció durant el període estudiat.
Segons Kuiper, la sorpresa de l’estudi ha estat la força de l’efecte del tall preventiu dels banys: «Els resultats ofereixen una oportunitat perquè governs, sector privat i ONG reavaluïn els seus enfocaments estratègics envers el crim contra la vida salvatge en general i la caça furtiva de rinoceronts en particular. Les troballes desafien la saviesa convencional sobre com combatre aquest tipus de crim».
Els responsables de l’estudi destaquen que aquesta estratègia no depèn únicament de l’aplicació de la llei. Malgrat 700 detencions de caçadors, la disminució més marcada en el furtivisme s’ha observat amb l’eliminació de la banya. Els procediments els duen a terme veterinaris formats, sota protocols estrictes que busquen minimitzar els riscos per als animals.
Una preocupació latent és el desplaçament dels furtius cap a altres regions, cosa que ha motivat l’aplicació de la mesura en zones com el parc Hluhluwe-iMfolozi, també a Sud-àfrica. Els especialistes també exploren com la pràctica pot afectar el comportament i la reproducció dels rinoceronts, tot i que, fins ara, no s’han trobat efectes adversos rellevants sobre la supervivència de cries o altres aspectes biològics.
Aquesta recerca es basa tant en mètodes estadístics com en el coneixement qualitatiu dels experts locals, ja que «tant els models estadístics com la percepció humana poden ser limitats i esbiaixats, per això va ser crucial combinar els dos enfocaments», defensa Kuiper. La Greater Kruger Protection Foundation i diversos responsables del Parc Nacional Kruger han tingut un paper cabdal en l’impuls i la coordinació d’aquesta estratègia.
L’estudi apunta que, tot i la necessitat de mantenir la vigilància i la persecució contra el furtivisme, tallar el bany limita les possibilitats de benefici i fa més costoses les operacions il·legals. Tot plegat, aporta un «optimisme prudent» als responsables de la conservació, tot i que subratllen la importància d’abordar el problema global de la demanda de banys de rinoceront, la desigualtat i la corrupció.