Maria da Penha Maia Fernandes, biofarmacèutica brasilera de vuitanta anys, dona nom a la llei federal creada el 2006 per protegir les dones de la violència domèstica al Brasil, després de sobreviure a dos intents d’assassinat per part del seu exmarit a casa seva l’any 1983. Aquest cas, que va sacsejar la societat brasilera per la lentitud i ineficàcia judicial, ha esdevingut símbol de la lluita contra la impunitat i ha permès posar nom i cara a una de les principals polítiques públiques en defensa dels drets de les dones al país sud-americà.
El calvari judicial de Maria da Penha va durar diversos anys: el 1991, la sentència que condemnava el seu exmarit es va anul·lar, i només el 1996, després d’un nou judici, es va confirmar la culpa de l’agressor, que va continuar en llibertat fins al límit de la prescripció del delicte, dinou anys després dels fets. El procés va necessitar la intervenció internacional: la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va condemnar el Brasil el 2001 per inacció i va exigir una resposta estatal, fet que acabaria motivant la promulgació de la llei.
El nom de Maria da Penha s’ha vinculat a nombroses patrulles policials i iniciatives institucionals contra la violència de gènere, però encara avui el seu abast real té llacunes. Segons una enquesta del Senat brasiler de 2023, tres de cada quatre dones del país desconeixen, totalment o parcialment, el contingut d’aquesta llei. També revela que el 30% de les dones han sofert violència domèstica d’un home. Les xifres recents assenyalen un problema creixent: l’Informe Anual 2024 del Fòrum Brasiler de Seguretat Pública indica un augment del 9,8% en casos denunciats de violència domèstica i un increment del 9,2% en intents d’homicidi contra dones.
La desinformació també té conseqüències. El març d’enguany, el govern brasiler va denunciar una productora per difondre informació falsa sobre la denúncia que va portar a la condemna de l’agressor de Maria da Penha. La fiscalia alertava que aquests continguts poden ‘promoure discurs d’odi, fomentar noves violacions contra els drets de la víctima i contra l’esfera col·lectiva de totes les dones que recorren a polítiques públiques basades en la llei Maria da Penha’.
En una conversa amb Global Voices, Maria da Penha fa balanç del recorregut. Recorda haver-se sentit ‘òrfena de l’Estat’ i subratlla el paper clau del moviment de dones per portar el seu cas a organismes internacionals. Explica que ‘quan el meu cas va arribar a l’esfera internacional, gràcies a una denúncia impresa pel moviment de dones del país, el Cejil […] i el Cladem […], a l’Organització dels Estats Americans (OEA), la Comissió Interamericana de Drets Humans va aconseguir que el Brasil creés una llei’.
Maria da Penha explica també els obstacles i l’assetjament patits, des de preguntes humiliants de periodistes fins a rumors i amenaces rebudes al carrer, tant abans com després de la llei. ‘Ara li faré una pregunta que els meus oients volen saber: Què va fer vostè per merèixer aquell tret?’, va arribar a sentir poc després de la sanció de la llei.
El seu compromís amb la causa continua viu, especialment per informar i donar suport a les dones de zones rurals o menys urbanitzades, on manca informació i espais segurs per denunciar. Penha reivindica l’educació, centres de referència locals per a dones i serveis coordinats per sortir del cercle de la violència. També destaca la importància de donar nom i veu a les víctimes: ‘Les dones van començar a adonar-se que els passava a les seves famílies’. Pel que fa als reptes de futur, diu: ‘És una cosa per la qual jo lluito. Per què no hi ha a cada petit municipi un centre de referència de la dona dins el centre de salut?’
Finalment, a través de l’Institut Maria da Penha, es treballa amb escoles, comunitats i empreses per promoure la prevenció de la violència i la defensa dels drets de les dones, conscient que un canvi institucional i cultural encara està en marxa al Brasil.