A Mădrevo, un poble situat al nord-est de Bulgària, la comunitat aleví celebra el Hıdrellez el 6 de maig, una festa que per a ells no només manté el vincle amb el passat, sinó que manifesta la seva identitat col·lectiva enmig d’un context històric de persecucions i invisibilitat. La singularitat de la indumentària tradicional, lluny de ser un simple vist-i-plau, esdevé una via de transmissió espiritual i cultural.
Els alevis, també coneguts com a Kızılbaş, Alians o Aliani, han desenvolupat una pràctica pròpia dins l’àmbit turcoparlant de Bulgària. El seu llegat religiós pertany a l’islam xiïta però integra elements d’arrel preislàmica, sufís, pagans i cristians, arran d’una història que arrenca a partir del segle VII, després de la mort de Mahoma, i travessa episodis com les deportacions forçoses a l’època otomana.
La cultura aleví s’ha definit per la igualtat entre homes i dones en el si dels rituals. Durant el Hıdrellez, les dones inicien el procés de vestir-se amb unes mitges gruixudes de llana i una camisa anomenada «kenar», seguida d’uns pantalons de colors, un «miltan» de seda i un davantal «fata», tot acabat amb un cinturó de comptes, un jupetí i mocadors de diferents significats. El mocador de seda, l’últim, simbolitza la connexió amb la divinitat a través dels tres clavells que representen Al·là, Mahoma i Alí.
Els homes es vesteixen amb pantalons «poturi» de llana, un cinturó teixit manualment i una camisa cerimonial. Completen el vestit amb un fez embolicat amb un «sarık» de colors, reflectint respecte i precisió en cada detall.
Un ritual destacat del Hıdrellez és la col·locació de petits objectes personals —els nişan— en una olla de coure, especialment per part de les noies, mentre les dones grans cantussegen la “Kasida del Rossinyol”. L’extracció d’aquests objectes a l’alba comporta quartetes d’un valor simbòlic i profètic. L’acte, acompanyat de cants i danses circulars, esdevé un símbol d’unió i esperança. Segons Kamber Gochev, veí del poble, “Hi ha diverses festivitats importants per als alevis”, com el Kırklar (o Nevruz), el Köfür —on la gent salta sobre palla cremant set cops— i l’Aşure Bayramı, jornada de dol pel record del martiri de Hussein.
Els alevins veneren espais naturals com la vall Düldül izi, associada a petjades llegendàries de cavalls sagrats. Els colors de la indumentària —vermell, blau, groc i blanc— tenen significats espirituals específics.
La música, amb instruments com el bozuk, el darabuka, el zilli maşa i, més modernament, l’acordió o el clarinet, acompanya tant la vida diària com els esdeveniments rituals. La dansa «semah», descalça i en cercle, simbolitza la unitat amb l’univers.
Les pràctiques i la memòria compartida permeten a la comunitat aleví de Mădrevo persistir i transmetre la seva identitat malgrat els reptes històrics. Per a Gochev, “Amb la música connectem espiritualment i com a comunitat. És present en rituals, en la quotidianitat i en moments festius”. Així, a través del ritual i la transmissió oral, aquest poble manté viu un patrimoni ancestral.