El 2025, Algèria viu una reorientació lingüística substancial en el seu sistema educatiu i en diversos sectors socials com a resposta a motivacions econòmiques, identitàries i polítiques. Sota la creixent percepció que l’anglès ofereix més oportunitats globals i menys càrrega històrica, especialment comparat amb el francès –llengua associada al passat colonial del país–, les institucions educatives i empresarials algerianes el promocionen de manera significativa a tot el territori.
Històricament, el francès ha predominat a l’administració, la universitat i la comunicació internacional, fet que ha condicionat la vida pública durant les dècades posteriors a la independència. No obstant això, els darrers anys han vist una puixança constant de l’anglès, aprofitant l’empenta de les generacions joves i les necessitats d’una economia més oberta. Segons Salah Eddine Salhi, director del Centre d’Ensenyament Intensiu de Llengües (CEIL) de la Universitat d’Orà, “al CEIL, al voltant d’un 72% dels 1.000 inscrits per sessió trien l’anglès”. Altrament, la demanda del francès s’ha reduït notablement.
Els estudiants consultats a acadèmies privades apunten a la neutralitat percebuda de l’anglès com a factor clau: el veuen com a una eina pràctica d’integració internacional, sense les implicacions emocionals ni polítiques que envolten el francès. En paraules de Salhi, “l’anglès és ja un actiu estratègic, especialment en la contractació. Avui dia, els ocupadors exigeixen cada cop més el domini, i no només la comprensió, de l’anglès. El propi mercat laboral impulsa aquest canvi”.
Aquest gir, però, presenta dificultats per a l’elit acadèmica i intel·lectual del país. El lingüista Abderrezak Dourari adverteix que “substituir una llengua per una altra reconfigura l’estructura i l’activitat de les elits nacionals”. Segons ell, una transició massa ràpida podria provocar la pèrdua de veu d’una generació d’acadèmics formats en àrab o francès. També alerta que “acquirir un nou hàbit lingüístic requerirà anys, la qual cosa provocarà una pèrdua de rendiment i interromprà la continuïtat del coneixement i la contribució social”.
El debat lingüístic aflorat a Algèria transcendeix l’àmbit educatiu i reflecteix qüestions fundacionals sobre la identitat nacional i la posició a l’escenari internacional. Algunes veus polítiques qüestionen si el país pot fomentar l’anglès sense reduir la rellevància del francès, i si l’equilibri de les dues llengües pot ser una fortalesa i no una fractura.
La situació d’Algèria il·lustra una dinàmica evident arreu del món, on les llengües competeixen per definir el progrés, l’accés i la identitat col·lectiva. El desafiament d’Algèria serà aconseguir una transició inclusiva, garantint que la promoció de l’anglès reforci el país sense que això suposi la pèrdua de capital cultural ni d’equitat.
Nourredine Bessadi, autor de l’anàlisi original, és especialista en drets humans, minories, societat civil, gènere, governança d’internet i qüestions ambientals.