La nau Starship, desenvolupada per l’empresa SpaceX sota la direcció d’Elon Musk, va arribar a l’òrbita terrestre el dimarts 27 de maig en el seu novè vol de prova, però va patir una avaria que en va provocar la caiguda sobre l’oceà Índic després de perdre combustible. Aquesta missió significa un avanç per al programa que la companyia vol destinar a futures missions a Mart, subratllant la importància d’obtenir dades per perfeccionar el disseny i la seguretat del vehicle.
El llançament es va produir a les 19:37, hora local de Texas (01:37 de dimecres en hora catalana), des de la base Starbase, situada prop de la frontera amb Mèxic. El coet, que mesura 121 metres d’altura, constava del propulsor Super Heavy, amb 33 motors Raptor —per primera vegada reutilitzat—, i d’una segona etapa que du el nom de Starship.
Després d’uns moments d’incertesa durant el compte enrere, la nau es va enlairar amb èxit. Es tracta d’un avenç rellevant, ja que els dos assajos anteriors havien acabat amb explosions poc després de començar. Tot i això, aproximadament una hora després, SpaceX va perdre la comunicació amb el coet mentre orbitava la Terra.
Segons Dan Huot, portaveu de l’empresa, el problema s’atribuí a fuites de combustible que van afectar la capacitat d’orientació durant la reentrada. A més, la missió no va poder desplegar diversos prototips de satèl·lits Starlink degut a una fallada a la comporta corresponent, la qual cosa era un dels objectius previstos. La supervisió dels escuts tèrmics que havien de protegir la nau durant la reentrada tampoc no es va poder completar.
Elon Musk va valorar positivament l’assoliment d’aquesta separació programada del motor respecte a vols anteriors, tot i “la fuita de combustible” que va provocar “una pèrdua de pressió al tanc” i, finalment, la destrucció del coet. SpaceX va assenyalar a la xarxa X que el Starship havia experimentat un “desmuntatge ràpid no previst” i va remarcar que aquestes proves ajudaran a millorar la fiabilitat de la nau.
El magnat va avançar que preveu una major freqüència d’assajos, amb tres vols addicionals previstos durant els pròxims mesos. Musk manté l’objectiu de convertir el Starship en una plataforma clau per a la futura exploració i potencial colonització de Mart, malgrat que fins ara totes les missions al planeta vermell han estat automàtiques.
La missió va rebre supervisió per part de l’Administració Federal d’Aviació (FAA), que va reconèixer una anomalia durant el vol però va confirmar que no hi havia hagut cap dany material ni personal. Recentment, la FAA havia permès que SpaceX incrementés a 25 el nombre de vols de prova anuals, tot i les reserves expressades per organitzacions ecologistes.