Científics de l’Escola de Salut Pública Harvard T.H. Chan han liderat un estudi que demostra com una combinació de compostos antipalúdics, incorporada a les mosquiteres, bloqueja la transmissió del paràsit *Plasmodium falciparum* en els mosquits i evita l’aparició de resistència als insecticides.
Els autors, entre els quals hi ha investigadors del Centre d’R+D en Salut Global de GSK a Tres Cantos (Madrid), assenyalen que aquest descobriment amplia el coneixement sobre les dianes farmacològiques en l’etapa del paràsit dins el mosquit i posa les bases per a un mètode nou i més eficaç de prevenció de la transmissió de la malària. Els resultats de l’estudi es publiquen a l’últim número de la revista *Nature*.
És un pas important en el desenvolupament d’un mètode de control centrat en els mosquits, que podria donar lloc a una nova generació de mosquiteres antipalúdiques efectives.
Flaminia Catteruccia, coautora principal (Escola de Salut Pública Harvard T.H. Chan)
“El control de la malària necessita amb urgència innovació”, afirma Flaminia Catteruccia, investigadora de la Harvard T.H. Chan i coautora principal. “Aquest avenç representa un pas important en el desenvolupament d’una estratègia de control centrada en els mosquits, que podria donar lloc a una nova generació de mosquiteres antipalúdiques efectives”, destaca.
Cada any moren més de mig milió de persones per paludisme. Tot i que les mosquiteres tractades amb insecticides han reduït significativament els casos, la seva eficàcia corre perill a causa de la resistència generalitzada als insecticides. Estudis previs ja havien suggerit que atacar el paràsit *P. falciparum*—causant del 90 % dels casos de malària en humans—dins el mosquit, usant fàrmacs antipalúdics, podria ser una forma eficaç de combatre la malaltia.
Van trobar 22 fàrmacs que afectaven el desenvolupament del ‘*P. falciparum*’ quan s’aplicaven directament sobre mosquits ‘*Anopheles gambiae*’. Dos destacaven per la seva alta eficàcia.
En el nou treball, els investigadors van avaluar 81 compostos antiparasitaris aplicant-los directament sobre mosquits *Anopheles gambiae*, vectors principals de la malaltia, per tal d’identificar quins eliminaven els paràsits *P. falciparum*.
Van trobar 22 compostos que afectaven significativament el desenvolupament del paràsit. Dos d’ells destacaven per actuar sobre punts diferents de la cadena mitocondrial de transport d’electrons. Aquests compostos es sintetitzen de manera senzilla i econòmica, i un d’ells va eliminar el 100 % dels paràsits en només sis minuts de contacte, fins i tot en mosquits resistents als insecticides.
Els autors suggereixen que estudis futurs haurien d’explorar compostos amb mecanismes diferents als dels antipalúdics d’ús clínic i avaluar l’ús combinat d’aquestes mosquiteres tractades amb fàrmacs i de les mosquiteres insecticides actuals per confirmar-ne l’eficàcia complementària.
Els compostos, incorporats a prototips de mosquiteres, van eliminar el 100 % dels paràsits a baixes concentracions i van mantenir la seva eficàcia durant un any.
Quan els investigadors van incorporar aquests fàrmacs en prototips de mosquitera, els compostos van eliminar el 100 % dels paràsits a concentracions molt baixes. Els compostos van mantenir la seva activitat fins i tot després d’un any, i eliminaven eficaçment els paràsits encara que s’apliquessin a la femella d’*Anopheles* fins a quatre dies abans de la infecció, reduint significativament la probabilitat que el mosquit esdevingués infecciós.
“Aquesta nova manera de controlar la malària bloqueja la transmissió del paràsit a través del mosquit sense matar-lo ni provocar resistència, la qual cosa podria allargar la vida útil de les mosquiteres”, explica Alexandra Probst, primera signant del treball i investigadora de ciències biològiques i salut pública a la institució estatunidenca.
“És rellevant destacar que els nostres col·laboradors en química de la Universitat de Ciències i Salut d’Oregon van produir aquests compostos a baix cost, de manera que seria possible incorporar-los a la infraestructura actual de mosquiteres amb una inversió competitiva.”
“La resistència als insecticides ha dificultat els esforços per controlar els mosquits, especialment a l’Àfrica. Un avantatge clau d’aquest mètode és que elimina el paràsit en lloc d’atacar el mosquit”, indica la coautora principal Dyann Wirth, professora Richard Pearson Strong de Malalties Infeccioses al centre de Harvard.
A l’estudi hi consten com a signants els investigadors Janneth Rodrigues i Pablo Castañeda-Casado, del Centre d’R+D en Salut Global de GSK a Tres Cantos. Segons expliquen a SINC, “el treball es va desenvolupar al llarg de més de dos anys i va consistir a analitzar les propietats fisicoquímiques de diversos compostos químics per identificar els paràmetres òptims que afavoreixen l’absorció tarsal —és a dir, a través de les potes del mosquit— d’antipalúdics”.
Van confirmar que els compostos s’absorbeixen a través de les potes del mosquit i bloquegen el desenvolupament del paràsit al seu interior.
Per això, els coautors van realitzar anàlisis *in silico* (simulacions per ordinador) de biblioteques de compostos, seleccionant aquells amb les propietats fisicoquímiques més adequades. Posteriorment, van dur a terme proves *in vivo* amb les molècules seleccionades, confirmant-ne l’absorció tarsal i la capacitat per interrompre el desenvolupament del paràsit dins de l’insecte, fet que contribueix a prevenir-ne la transmissió.
Com assenyala David Barros, responsable del centre d’R+D, “l’estudi es va fer a l’insectari i les instal·lacions de GSK a Tres Cantos, on desenvolupem estratègies innovadores per a l’eliminació de la malària”.
Barros destaca que el centre compta amb una experiència en el tractament i la prevenció d’aquesta malaltia des de fa dècades.
Referència:
Alexandra Probst i col.: “In vivo screen of Plasmodium targets for mosquito-based malaria control”. *Nature* (2025).
Drets: Creative Commons.