Investigadors de la Universitat de Cambridge han desenvolupat un possible nou tractament per a la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B, el tipus més freqüent de càncer infantil.
La combinació de dos fàrmacs orals ha demostrat ser eficaç en models cel·lulars i animals, i podria reduir la necessitat de quimioteràpia intensiva, especialment en pacients més grans (adolescents i adults), on la malaltia és més difícil de tractar.
Aquest tipus de leucèmia representa aproximadament el 40 % de tots els casos de càncer infantil.
Els investigadors, dirigits pel doctor Simon Richardson i el professor Brian Huntly de l’Institut de Cèl·lules Mare de Cambridge, han publicat els seus resultats aquesta setmana a la revista Nature Communications. L’estudi ha estat finançat en gran part per les organitzacions Cancer Research UK i Leukaemia UK.
Aquest tipus de leucèmia representa aproximadament el 40 % de tots els casos de càncer infantil i afecta més de 500 infants l’any al Regne Unit. Tot i que la majoria aconsegueixen curar-se amb quimioteràpia, el tractament sol allargar-se més de dos anys i va associat a efectes secundaris greus: infeccions, nàusees, vòmits, pèrdua de cabell i danys a llarg termini als nervis, articulacions o cor. En adolescents i adults, les taxes de curació són més baixes i els efectes secundaris, més difícils de gestionar.
“Veiem pacients adults sotmesos a teràpies molt agressives. Tot i que la quimioteràpia pot guarir, els seus efectes secundaris són realment durs. Necessitem tractaments més eficaços i menys tòxics”, assenyala Richardson.
La nova estratègia combina dos medicaments: venetoclax, ja aprovat per tractar la leucèmia mieloide aguda, i inobrodib, un compost experimental desenvolupat per la spin-off universitària CellCentric. El venetoclax indueix la mort cel·lular programada (apoptosi) en les cèl·lules tumorals, però la seva eficàcia en la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B és limitada.
L’equip va descobrir que, en inhibir un gen anomenat CREBBP, les cèl·lules canceroses canvien el seu metabolisme lipídic i esdevenen vulnerables a un tipus de mort cel·lular programada diferent: la ferroptosi. Aquesta sensibilitat es pot aprofitar combinant ambdós fàrmacs, la qual cosa va permetre eliminar eficaçment les cèl·lules malignes en els models preclínics, fins i tot aquelles resistents només al venetoclax.
Els resultats són molt prometedors. Tot i que encara som en fase preclínica, esperem que els efectes es repeteixin en pacients.
Brian Huntly, Universitat de Cambridge
“Els resultats són molt prometedors. Tot i que encara som en fase preclínica, esperem que els efectes es repeteixin en pacients. Tots dos fàrmacs ja s’han provat junts en assaigs clínics per a altres tipus de leucèmia, així que sabem que la seva combinació és segura”, explica el professor Huntly.
L’enfocament també podria ser més segur que altres teràpies avançades com la immunoteràpia CAR-T, que pot eliminar de manera permanent la capacitat del cos per produir cèl·lules B. En aquest cas, un cop acabat el tractament, el sistema immunitari hauria de recuperar la seva funcionalitat normal.
A més, el cost del tractament podria reduir-se a mitjà termini. “Esperem que el venetoclax sigui més assequible en els propers anys amb l’aparició de genèrics”, apunta Richardson.
Gill Murphy, investigadora en biomedicina i mare d’una nena de dos anys, va ser diagnosticada amb aquest tipus de leucèmia el 2013. El que semblava un simple cas d’anèmia va resultar ser una leucèmia agressiva. Va ingressar a l’hospital pensant que només hi estaria una nit, però hi va passar cinc setmanes amb intensos cicles de quimioteràpia.
“El tractament va ser duríssim: vòmits, diarrea, pèrdua de cabell, infeccions… De vegades ni tan sols podia veure la meva filla”, a causa de la immunosupressió. Gràcies a un assaig clínic a l’Hospital Royal Marsden, va rebre a més immunoteràpia experimental amb rituximab. Més endavant, el seu equip mèdic va recomanar un trasplantament de cèl·lules mare per les característiques genètiques de la seva leucèmia.
Qualsevol avenç que permeti a més persones sobreviure sense patir teràpies tan dures és una victòria per a tothom.
Gill Murphy, investigadora i pacient
“Sabia que era arriscat i que podia morir, però també que era la meva millor opció. Vaig passar moltes nits sense dormir”, recorda. El trasplantament va ser un èxit i, tot i que pateix efectes secundaris perdurables com fatiga crònica, diabetis induïda per esteroides o infeccions recurrents, avui la Gill col·labora com a ambaixadora de Blood Cancer UK, assessorant pacients, investigadors i polítics.
Per això, la Gill advoca per donar suport a la recerca que redueixi l’agressivitat dels tractaments. “Els tractaments han millorat en aquests dotze anys. Hi ha opcions més específiques i menys agressives. Qualsevol avenç que permeti sobreviure a més persones sense patir teràpies tan dures és una victòria per a tothom.”
Garcia-Gimenez, A, et al. “CREBBP inactivation sensitizes B cell Acute Lymphoblastic Leukemia to Ferroptotic Cell Death upon BCL2 Inhibition”. Nature Communications (2025).
Drets: Creative Commons.