Un estudi internacional, liderat per la Universitat de Mongòlia Interior (UMI) a la Xina, revela que l’aigua estancada a les canonades dels edificis crea ambients propicis pel creixement de bacteris. Els detalls s’han publicat a la revista Clean Water, del grup Nature.
“Volíem examinar si la presència de petites quantitats de metalls, com el ferro i l’alumini, influeixen en el creixement bacterià i contribueixen a la propagació de bacteris resistents als antibiòtics”, explica l’investigador de la Universitat Politècnica de Madrid i participant en aquest estudi, Stefanos Giannakis.
Els investigadors utilitzaren esferes de vidre per entendre com creixen els microorganismes en aigua estancada
Per a dur-ho a terme, ell i el seu equip van agafar mostres d’aigua de l’aixeta a Hohhot, una ciutat del nord de la Xina amb 3,5 milions d’habitants, on l’aigua potable es desinfecta amb clor i conté clor residual. El seu objectiu era esbrinar què passa quan l’aigua roman estancada durant períodes prolongats.
Després de deixar córrer l’aigua durant 20 minuts, els investigadors recolliren dos litres d’aigua per mostra. Després, la van emmagatzemar en un lloc fosc per simular la situació d’estancament quan l’aigua queda parada uns dies en una canonada, i hi afegiren unes petites esferes de vidre per permetre l’adhesió de les bacteris.
Segons la investigadora i cap de l’estudi, Ling Feng, analitzaren tant l’aigua com les biopel·lícules de les esferes de vidre per entendre com creixien els microorganismes en aigua estancada.
“El nostre objectiu era posar de manifest els riscos invisibles que podrien ser presents a qualsevol llar i aportar proves científiques que ajudin a desenvolupar polítiques més segures per a l’aigua potable”, assegura Feng.
Un cop analitzades totes les proves, van constatar que, quan l’aigua roman estancada a les canonades durant molt de temps, els bacteris es multipliquen ràpidament i formen biopel·lícules que s’adhereixen a l’interior de les canonades.
Quan hi ha petites quantitats de metalls com el ferro, les biopel·lícules permeten la proliferació de bacteris nocius
Quan hi ha petites quantitats de metalls com el ferro, aquestes biopel·lícules es tornen més perilloses i permeten que bacteris nocius com Salmonella enterica i Pseudomonas aeruginosa prosperin, segons la investigadora de la universitat xinesa.
En aquest sentit, el ferro és un metall molt present a les canonades i permet als bacteris nocius i als gens de resistència enfortir-se. Aquestes condicions podrien portar els microorganismes presents a desenvolupar resistència als antibiòtics i ser més difícils d’eliminar.
“Aquest problema no és només una qüestió científica, es tracta de l’aigua que bevem cada dia. Si mai has obert l’aixeta i has notat un lleuger color estrany o un gust metàl·lic, podria ser un senyal que petites traces de metalls estan interactuant amb les bacteris a les teves canonades”, explica Giannakis.
Per als investigadors, pot ser especialment preocupant en habitatges urbans, cases de vacances, escoles, hospitals i qualsevol altre lloc on l’aigua pugui romandre estancada durant períodes llargs. Per això, expliquen, en visibilitzar aquests riscos, no volen crear alarma, sinó “impulsar regulacions més estrictes sobre la qualitat de l’aigua, fomentar l’ús de materials més segurs en els sistemes de fontaneria i conscienciar el públic sobre els perills ocults a l’aigua potable”.
Referència:
Bowei Li et al. “Trace metals induce microbial risk and antimicrobial resistance in biofilm in drinking water”. Clean Water (2025).
Drets: Creative Commons.