Un nadó nascut amb una malaltia metabòlica rara ha estat el primer a rebre una teràpia experimental i personalitzada basada en l’edició genètica CRISPR, a la qual ha respost positivament, tot i que cal un seguiment més prolongat per avaluar plenament els beneficis.
Deficiència greu de carbamoïl fosfat sintetasa 1 (CPS1) és el nom de la malaltia genètica incurable amb què va néixer el nen, identificat com a KJ en un estudi publicat per The New England Journal of Medicine.
El nadó, que va rebre la primera dosi el passat febrer, quan tenia entre sis i set mesos, ha estat tractat amb èxit a l’Hospital Infantil de Filadèlfia (Estats Units), que signa l’estudi juntament amb la Universitat de Pennsilvània, i ara «està creixent bé i millorant», segons ha indicat el centre mèdic.
L’equip va començar a col·laborar l’any 2023 per estudiar la viabilitat de crear teràpies d’edició genètica personalitzades per a pacients individuals, basant-se en anys d’investigació sobre trastorns metabòlics rars.
«Tot i que en KJ necessitarà un seguiment acurat la resta de la seua vida, els nostres resultats inicials són força prometedors», ha destacat Rebecca Ahrens-Nicklas, de l’Hospital de Pennsilvània i una de les signants de l’article.
Els pacients amb deficiència de CPS1 solen ser tractats amb un trasplantament de fetge, per al qual han d’estar mèdicament estables i tenir prou edat per afrontar la intervenció, però durant aquest temps existeix el risc d’una fallida ràpida de l’òrgan.
L’equip es va acabar centrant en la variant CPS1, un trastorn poc freqüent del metabolisme del cicle de la urea degut a la manca d’una enzima al fetge i que comença poc després del naixement.
La teràpia CRISPR és una tecnologia avançada d’edició de gens que permet fer canvis precisos a l’ADN dins de les cèl·lules vives.
En el cas de KJ, el que es va fer va ser revertir i corregir la mutació metabòlica que patia l’infant, segons explica a l’agència SINC el científic del CSIC al Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament (CABD) Miguel Ángel Moreno Mateos, que no ha participat en l’estudi.
«La teràpia gènica serveix per dirigir el tractament específicament sobre l’anomalia i revertir-la amb la màxima eficiència i seguretat possible», comenta l’investigador.
En l’estudi, els investigadors van modificar la part genètica del nounat que causava la malaltia, per així recuperar la variant sana del gen i més comuna a la població.
Fins ara, el més remarcable que s’havia aconseguit amb aquest tipus de teràpia en humans havia estat la reversió de malalties relacionades amb les cèl·lules sanguínies, com ara l’anèmia falciforme o la beta-talassèmia.
Per al científic, el més destacable ha estat que «s’ha generat un protocol d’actuació rapidíssim amb el nadó, sent una malaltia devastadora», precisa. L’objectiu, a parer seu, és allargar la vida del petit i millorar-ne el benestar fins que pugui rebre un trasplantament.
«Això fa una dècada era el somni de molts investigadors. Però, en els últims anys, hi ha hagut una sèrie de fites que demostren que aquests desitjos es van complint», afirma.
Tanmateix, adverteix que cal actuar amb precaució, ja que són tractaments personalitzats i difícils d’estandarditzar per a totes les malalties rares existents.
Durant la descomposició normal de les proteïnes es produeix amoníac i el cos el converteix en urea, que s’excreta per l’orina, però amb la variant CPS1 s’acumula fins a nivells tòxics que poden causar danys, principalment al cervell i al fetge.
KJ va passar els primers sis mesos de la seva vida a l’hospital sotmès a una dieta molt restrictiva; aquest va ser el temps que va necessitar l’equip per dissenyar una teràpia administrada mitjançant nanopartícules lipídiques al fetge per corregir l’enzim defectuós.
Després de la dosi inicial, en va rebre dues més al març i a l’abril, sense efectes secundaris greus; en el poc temps transcorregut, ha tolerat un augment de les proteïnes alimentàries i ha necessitat menys medicació, segons va informar l’hospital en un comunicat.
A més, s’ha pogut recuperar d’algunes malalties típiques de la infància, com el rinovirus, sense que s’acumulés amoníac al seu organisme.
Per ara, encara queda molta feina per fer, però els investigadors són cautelosament optimistes sobre l’evolució del petit, segons els Instituts Nacionals de la Salut dels Estats Units (NIH), que van finançar parcialment l’estudi.
Aquest és el primer cas conegut d’un medicament personalitzat basat en aquesta tècnica, dissenyat perquè es dirigeixi a cèl·lules no reproductores, de manera que els canvis només afectin el petit.
L’equip espera que aquest infant «sigui el primer de molts que es puguin beneficiar d’una metodologia que pot adaptar-se a les necessitats de cadascun», segons l’autora Ahrens-Nicklas en el comunicat.
El també signant de l’estudi Kiran Musunuru expressa el desig que altres equips reprodueixin aquest mètode «per a moltes malalties rares i donin a molts pacients l’oportunitat justa de portar una vida sana».
Comentant l’article, en el qual no ha participat, l’investigador del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) Lluís Montoliu ha afirmat que és «un cas paradigmàtic» de desenvolupament d’una teràpia ad hoc per a una mutació concreta d’una sola persona, però «difícilment escalable o universalitzable, ja que cada pacient serà portador de mutacions diferents».
Montoliu ha indicat a la plataforma Science Media Centre que la «qüestió important» que no aborda l’article és l’accessibilitat i l’assequibilitat d’aquests tractaments per a les famílies amb infants afectats per aquestes malalties.