Restes fossilitzades de urpes d’amniota —un parent primitiu de rèptils i mamífers— en una lloseta de roca de Snowy Plain (Austràlia) suggereixen que aquests animals es desplaçaven per terra fa més de 358 milions d’anys.
Això indicaria que l’origen dels primers rèptils va tenir lloc abans del que es pensava, almenys entre 35 i 40 milions d’anys abans, al Devonià tardà. La nova troballa redueix el temps de transició adaptativa d’aquests tetràpodes o animals amb quatre potes entre el medi aquàtic i el terrestre.
Nou descobriment de rastres geològics amb impressions d’urpes i restes d’extremitats davanteres i posteriors pertanyents a amniotes
“Aquest descobriment canvia totalment la nostra comprensió de la cronologia”, afirma a SINC el líder de la investigació i paleontòleg de la Universitat d’Uppsala (Suècia), Per Erik Ahlberg. “Atès que les petjades d’aquest rèptil són tan antigues, fan recular gran part de l’arbre evolutiu dels tetràpodes fins al Devonià.”
L’estudi, publicat a la revista Nature, descriu els rastres geològics, amb impressions d’urpes i restes d’extremitats davanteres i posteriors, pertanyents a amniotes del grup corona.
En concret, l’equip paleontològic va documentar dos conjunts de petjades del mateix animal, i un d’aquests presentava marques d’urpes, un tret distintiu dels rèptils i no d’altres animals d’aquell moment, com els amfibis. No es trobaren rastres d’arrossegament corporal o de cua als jaciments.
El registre de petjades fòssils continua aportant dades noves i importants avui dia
D’altra banda, el primer autor d’aquesta investigació, John Albert Long, i el seu equip van atribuir un conjunt de petjades a Polònia a un exemplar de Notalacerta —un altre tipus de rèptil primitiu— datat del Carbonífer primerenc.
Això avança el seu registre fòssil en gairebé deu milions d’anys, i encara que no canvia gaire la data de l’origen dels amniotes més enllà del Famennià, demostra que el registre de petjades segueix aportant dades noves i rellevants.
Els amniotes són un grup d’animals tetràpodes en el qual s’inclouen tots els mamífers, rèptils i aus. “Dit d’una altra manera, nosaltres mateixos som amniotes”, expressa el líder de l’estudi. La seva gran innovació evolutiva fou l’ou amniòtic, que posseeix membranes internes especials que protegeixen i alimenten l’embrió durant el desenvolupament, com passa amb els ous de gallina.
Els autors del treball especulen que la mida i la forma corporal dels amniotes podria assemblar-se a la dels llangardaixos moderns
“El punt clau que els diferencia és que no necessiten tornar a l’aigua per pondre-hi els ous, com fan els amfibis”, explica Ahlberg. Això els ha alliberat de la dependència de medis aquosos per sobreviure i els ha convertit, segons ell, en “el grup de tetràpodes més reeixit i diversificat”.
Pel que fa a l’aparença, els autors del treball especulen que la mida i la forma corporal dels amniotes podria assemblar-se a la dels llangardaixos actuals, concretament al varà aquàtic (Varanus salvator).
L’origen dels animals que caminen a quatre potes tingué lloc fa 400 milions d’anys, gràcies a la presència dels primers peixos tetràpodes, anomenats Tungsenia, i dels amfibis primitius Ichthyostegalia.
La transició de l’aigua a la terra podria haver-se produït en només 50 milions d’anys
Aquests restes d’amniotes datades en 355 milions d’anys revelarien que la transició de l’aigua a la terra podria haver-se produït en només 50 milions d’anys, un període més curt del que es creia. Això convertiria el Devonià en un període extremadament actiu, amb una evolució ràpida dels tetràpodes.
Fins ara, els científics coincidien que l’origen dels corona es situava al Carbonífer primerenc, just després de l’extinció de Hangenberg a finals del Devonià, un període fosc sense registre de tetràpodes conegut com a ‘Romer’s Gap’.
Tanmateix, els nous descobriments “suggereixen que els amniotes ja estaven plenament desenvolupats abans d’aquest incident”, explica Ahlberg. La comparació creuada va permetre als científics demostrar que el nus del grup corona podria haver-se situat a la primera part del Devonià tardà.
“Això és extraordinàriament precoç. No obstant això, encaixa molt bé amb el registre de petjades de tetràpodes del Devonià mitjà, representat per Zachelmie a Polònia (Devonià mitjà primerenc) i l’illa de Valentia a Irlanda (Devonià mitjà tardà)”, expressa el paleontòleg.
Tot i això, encara hi ha científics que qüestionen la datació de la lloseta, ja que la van descobrir de manera independent del conjunt rocós. “El problema és el desajust temporal d’aquestes troballes amb els registres de cossos fòssils”, relata Ahlberg. Els famosos “fishapods” com Tiktaalik i Elpistostege apareixen massa tard per ser ancestres directes. Això suggereix que devien ser branques evolutives paral·leles i que la veritable transició de peix a tetràpode va ocórrer molt abans.
Els vestigis d’amniotes a Austràlia també van tenir implicacions sobre la biogeografia d’espècies antigues i demostren que aquests rèptils primitius existiren en regions del sud del supercontinent Pangea, concretament a Gondwana, on es troba l’actual Austràlia.
Tanmateix, aquesta antiga regió es troba “extraordinàriament poc explorada”, adverteix el científic. “La nostra lloseta de pedra, de 35 cm d’amplada, representa tot el registre fòssil de tetràpodes del Carbonífer més primerenc en aquest continent gegantí”.
Si les datacions són correctes, caldria revisar les idees tradicionals sobre l’origen dels amniotes i considerar un calendari més primerenc
Això és rellevant perquè qüestiona la ubicació d’aquest tipus de tetràpodes, ja que tradicionalment, les descobertes més importants d’amniotes s’havien produït a Amèrica del Nord i Europa.
“Gondwana era diferent”, explica Ahlberg. Tenia una extensió que abastava una gran part del territori mundial, des de regions polars fins a zones temperades i tropicals. “Hi havia una enorme diversitat d’entorns allà, sobre els quals no sabem gairebé res”, conclou.
Les implicacions dels estudis de Long i els seus col·legues sobre les petjades d’Austràlia i Polònia són profundes. Si les datacions són correctes, caldria revisar les idees tradicionals sobre l’origen dels amniotes i considerar un calendari més primerenc i accelerat per la seva diferenciació respecte als amfibis.