Un equip científic de la Universitat de Granada (UGR) mostra que les galàxies aïllades formen menys estrelles que aquelles de massa similar envoltades d’altres cossos celestes semblants. L’estudi identifica la relació entre la massa estel·lar d’una galàxia i el ritme amb què forma estrelles, el qual augmenta si s’hi afegeix una o dues galàxies veïnes.
La recerca relaciona propietats com la massa estel·lar, la taxa de formació estel·lar —és a dir, el ritme al qual neixen noves estrelles cada any— i la metal·licitat del gas present a la galàxia, és a dir, la quantitat de metalls en el gas ionitzat per l’activitat de formació estel·lar.
Les característiques són diferents per a les galàxies que viuen aïllades respecte de les que estan físicament lligades per l’acció gravitatòria.
Aquestes característiques són sistemàticament diferents per a les galàxies que viuen aïllades en comparació a les que tenen veïnes unides per l’atracció gravitatòria que exerceixen entre elles.
“L’augment de la formació estel·lar es deu, principalment, a la interacció entre galàxies veïnes. A més, en un estudi anterior hem comprovat que en els triplets aquestes interaccions produeixen una reactivació dels sistemes, entenent aquest procés com l’increment de la formació estel·lar en galàxies on l’activitat s’estava apagant”, explica la investigadora de la UGR María del Carmen Argudo, primera signant del treball.
La galàxia on es troba la Terra, la Via Làctia, no és aïllada, sinó que forma part d’un grup constituït per tres galàxies massives físicament lligades —la Via Làctia mateixa, la galàxia d’Andròmeda i la del Triangle— més un centenar de galàxies satèl·lit de menor massa, com els Núvols de Magalhães.
“La nostra galàxia seria comparable als triplets de galàxies estudiats, però algunes d’aquestes tripletes es troben en interacció, com és el cas de SIT-45”, detalla Argudo.
Les galàxies aïllades no tenen cap galàxia massiva amb la qual hagin tingut una interacció almenys en els darrers cinc mil milions d’anys
Per contra, segons l’estudi, les galàxies aïllades no tenen cap galàxia massiva amb la qual hagin tingut una interacció, almenys en els darrers cinc mil milions d’anys, com és el cas de SIG-423.
“De moment, la Via Làctia no presenta una activitat de formació estel·lar molt intensa, però quan eventualment s’iniciï la interacció amb Andròmeda, la qual tindrà lloc d’aquí a uns cinc o sis mil milions d’anys, la nostra galàxia i la d’Andròmeda es ‘reactivaran’, produint-se un augment del ritme de naixement de noves estrelles a la Via Làctia”, indica la investigadora de la UGR.
Fins ara, existia una controvèrsia sobre l’efecte de l’entorn en les relacions fonamentals entre galàxies amb formació estel·lar. Gràcies a aquest estudi, que empra mostres de galàxies aïllades en comparació amb parelles i triplets aïllats, els investigadors han comprovat que l’entorn local té un efecte en aquestes interaccions.
La recerca també ha quantificat els paràmetres d’aquestes relacions per a galàxies aïllades. Aquestes troballes serviran de referència en futurs estudis i permetran comprendre com evolucionen les galàxies al llarg del temps.
Referència:
Argudo-Fernández, M. et al. “Fundamental Relation in Isolated Galaxies, Pairs, and Triplets in the Local Universe”. Astronomy & Astrophysics. 2025
Font:
UGR – Universitat de Granada
Drets: Creative Commons.