La llet materna és un aliment fonamental per a la salut infantil. Aporta nutrients essencials i una protecció immunitària clau per al desenvolupament dels nounats.
Tanmateix, la seva qualitat pot veure’s compromesa per l’exposició de la mare a contaminants ambientals. Ara, un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) aporta una nova alerta: la presència de nanopartícules artificials —principalment de sílice i metalls— a la llet materna humana.
L’estudi mostra els perfils químics de les nanopartícules i els seus mecanismes d’infiltració en l’organisme matern i la posterior acumulació a la llet.
Un equip encapçalat per investigadors de les universitats de Soochow (Xina) i la Tècnica d’Ostrava (República Txeca) va analitzar mostres de llet de 53 dones lactants i va detectar nanopartícules en 42 d’aquestes, amb concentracions que van arribar fins a 1,12 × 10¹¹ partícules per mil·lilitre.
El treball descriu amb precisió els perfils químics de les nanopartícules i els seus mecanismes d’infiltració a l’organisme matern i la posterior acumulació a la llet.
Les mostres es van recollir de dones sanes residents a tres ciutats xineses —Suzhou, Zaozhuang i Bozhou— entre un i onze mesos després del part. Les participants no fumaven ni presentaven antecedents d’exposició industrial a contaminants, fet que reforça la rellevància dels resultats en condicions de vida habituals.
Les nanopartícules trobades contenen elements com silici, ferro o alumini, i formen compostos presents en productes d’ús quotidià.
L’estudi va identificar nanopartícules formades per nou elements: oxigen, silici, ferro, coure, alumini, fluor, magnesi, titani i zinc. L’anàlisi per espectroscòpia i difracció va revelar formes cristal·lines com el diòxid de silici (SiO₂), òxid de ferro (Fe₂O₃), òxid de titani (TiO₂) i altres compostos complexos.
Moltes d’aquestes partícules s’associen a l’ús generalitzat de nanomaterials en productes d’ús quotidià. Entre les possibles fonts d’exposició destacades pels investigadors hi ha productes domèstics com aerosols, cremes solars i maquillatge; contaminació atmosfèrica amb partícules en suspensió; i, de manera destacada, certs aliments processats.
Concretament, l’estudi assenyala que el consum habitual de farina va ser el factor amb una associació estadística més gran amb la presència de nanopartícules a la llet materna, fet que suggereix que additius com el diòxid de silici utilitzat com a antiaglomerant poden ser una via rellevant.
El consum de farina va ser el factor amb més associació estadística amb la presència de nanopartícules a la llet.
Per entendre com aquestes nanopartícules arriben fins a la llet materna, els autors van utilitzar ratolines lactants com a model experimental. Aquestes van ser exposades a nanopartícules de sílice marcades amb etiquetes fluorescents i metàl·liques, tant per via oral (intragàstrica) com per aspiració orofaríngia.
Gràcies a tècniques avançades com la microscòpia intravital i l’electroforesi capil·lar amb detecció per fluorescència, l’equip va poder rastrejar amb precisió la trajectòria de les partícules des de l’intestí o els pulmons, a través del torrent sanguini i les glàndules mamàries, fins a la seva acumulació final a la llet.
En ratolines lactants, van rastrejar la trajectòria de les partícules des de l’intestí o els pulmons fins a la seva acumulació final a la llet.
Els experiments també van confirmar que les nanopartícules més petites i amb càrrega neutra presenten una capacitat d’infiltració més gran. Encara que totes les partícules detectades a la llet humana tenien càrrega negativa —probablement per la biocorona de proteïnes que les recobreix—, els assajos amb ratolins amb partícules sense recobriment van permetre estudiar com la mida i la càrrega afecten el seu comportament.
En les conclusions, els autors subratllen que els seus resultats no només confirmen la presència estesa de nanopartícules a la llet materna humana, sinó que ofereixen una visió detallada de les seves propietats químiques, trajectòria biològica i mecanismes d’entrada. “Reduir la ingesta d’aliments contaminats amb nanopartícules pot ser una estratègia pràctica per disminuir-ne la transferència a la llet materna”, suggereixen, destacant el paper de la dieta com a via crítica d’exposició.
Reduir la ingesta d’aliments contaminats amb nanopartícules pot ser una estratègia pràctica per disminuir-ne la transferència a la llet materna.
Aquest estudi obre la porta a noves línies de recerca sobre l’impacte dels nanomaterials en la salut infantil. A més de les institucions xineses, el treball va comptar amb el suport del Centre de Nanotecnologia i Energia de la Universitat Tècnica d’Ostrava i amb finançament del programa europeu REFRESH.
Tot i que no s’han identificat efectes adversos directes en els lactants, els investigadors demanen considerar la lactància com un punt crític de vigilància en l’avaluació toxicològica de les nanopartícules, atesa la immaduresa del sistema immunitari infantil i l’exposició creixent a compostos artificials.
Referència:
Qing Yang et al. “Identification of nanoparticle infiltration in human breast milk: Chemical profiles and trajectory pathways”. PNAS (2025)
Drets: Creative Commons.