Un equip internacional d’astrònoms ha identificat la possible causa d’una fractura en el filament galàctic G359.13142-0.20005, conegut també com a “os còsmic” o “la Serp”, situat prop del centre de la Via Làctia. La descoberta s’ha fet pública en un article del mes de maig de 2024 al Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, després d’analitzar dades dels telescopis espacials Chandra de la NASA, MeerKAT de Sud-àfrica i el Very Large Array.
Els investigadors han observat una fractura dins d’aquest filament, que fa uns 230 anys llum de llargada. Han determinat que la fractura coincideix amb la presència d’una font de raigs X i ràdio, identificada com un púlsar —una estrella de neutrons que es desplaça ràpidament i gira a gran velocitat—. Els científics indiquen que “el púlsar probablement va causar la fractura en xocar contra el G359.13 a una velocitat d’entre un i dos milions de milles per hora”. Aquesta col·lisió hauria distorsionat el camp magnètic de l’os i alterat el senyal de ràdio associat a l’estructura.
Els filaments com G359.13, formats per camps magnètics paral·lels travessats per partícules energitzades que generen ones de ràdio, es troben prop del centre galàctic i destaquen per la seva longitud i brillantor. El G359.13 es troba a uns 26.000 anys llum de la Terra, en una regió on hi ha més de 800 estrelles en la mateixa distància. A la zona de la fractura, a més, els investigadors han detectat una font addicional de raigs X que pot provenir d’electrons i positrons accelerats fins a energies molt altes.
Les imatges obtingudes mostren el filament gairebé recte, flanquejat per núvols grisos, amb taques de blau neó que indiquen la presència de raigs X. La fractura es presenta com una petitesa al cos del filament, comparable a una radiografia amb una fissura visible en un os llarg i prim, fet que dona nom a l’estructura observada.
La recerca ha estat liderada per Farhad Yusuf-Zadeh (Northwestern University), amb la participació d’investigadors de diverses institucions internacionals. El programa Chandra de la NASA l’assumeix el Marshall Space Flight Center a Huntsville (Alabama), i el seu funcionament científic depèn de l’Smithsonian Astrophysical Observatory.